Hola a tothom!

La Lia està fent un treball per l’escola sobre un artista que li agradés. Ha triat Antoni Gaudí, tot fent país.

En un dels apartats del treball ha de demanar a 15 persones, de diferents edats, que descriguin alguna de les obres de l’artista que ella ha escollit. Per a aquest apartat la Lia ha triat els trencadissos del Parc Güell, en particular un sol que hi ha als sostres.

Us animeu a donar-li un cop de mà? Només heu de descriure l’obra que veieu aquí adjunta. A partir de les vostres descripcions n’haurà de fer un resum i incorporar-les al seu treball.

Ens ajudeu? Help needed!

P.D: Si ho feu en anglès ens estalviareu la traducció. Merci!!!

Tenia clar que un cop a Tiburón no volia fer pastissos i em venia molt de gust continuar amb l’afició de la mitja. Un cop adaptats i tothom amb la seva rutina ha sigut el moment de buscar on poder compartir patrons i xerrades amb gent que també li agradi la mitja.
Per sort, prop de casa hi ha un parell de botigues, que ja he visitat i alguna mes que encara ho he de fer. La primera que vaig descobrir va ser Oncearound, una botiga de manualitats en general, dirigida per la Julie, una americana apassionada de la mitja i el ganxet disposada a ajudar en tot el que calgui. Els dijous a la nit, de 6 a 8, un cop la botiga ja ha tancat, es troben un grup de persones per compartir patrons i estar una estona juntes fent mitja. Hi vaig anar la setmana passada i m’ho vaig passar molt bé!
No va ser el primer grup que vaig provar. Al Comunity Center de Mill Valley, també hi ha un grup que es troba per fer anar les agulles i la llana. No em va sorprendre, però quan vaig arribar allà, super engrescada em vaig trobar un grup de 6 a 8 dones que ratllaven la setantena! Em van acollir molt bé i em van animar a fer mitja amb elles, m’ho vaig passar bé i em van donar molta informació de botigues i llocs on es pot comprar llana a bon preu!.
Fa un parell de dies vaig visitar una botiga que em van recomanar, és a Sausalito, un alte poble proper i molt maco….vaig al·lucinar! només llana, de totes mides, tots colors…..una passada! Es diu Bluebird. Aquí també t’ajuden a seguir els patrons que no entenguis, però pagant les hores d’una mestre a preu d’or.

El primer contacte amb les agulles va ser difícil. Per Sant Jordi, enyorada, vaig passar una bona estona mirant llibres i vaig acabar a la secció de revistes buscant alguna cosa interessant per estrenar-me. Inocentment vaig comprar una revista amb uns models espectaculars de sabatilles bufandes i complements, però un cop a a casa les coses es van complicar. Fan servir agulles molt curtes i les abreviacions dels patrons, en anglès es clar, no tenen res a veure amb el que jo estic acostumada. Però gràcies a la Julie de Oncearound i les seves dependentes me’n vaig sortir i ja he fet un parell de coses…..

Ja m’he posat en marxa, ara ja no puc parar…em falta temps!!!!…..el pròxim que faré serà de crochet!!!!

Aquest dissabte va ser la “Regatta” de la Reed Schools Foundation; la fundació que dona suport a l’escola pública on van la Lia i en Pep i s’encarrega d’aconseguir fons per tal de dotar a l’escola de més capacitats, activitats , mestres, infraestructures, etc… L’any passat va aconseguir recollir 1’6 milions de dòlars per a aquest curs i enguany probablement superi aquesta xifra (Tot allò que la gent dóna a la Fundació de l’escola és dedueix en un 100% als impostos).
L’acte final de vàries de les activitats de recollida de fons és la Regatta, un sopar benèfic de pares d’alumnes on es subhasta de tot. Són coses que han sigut donades a la fundació i que aquesta subhasta a la Regatta obtenint-ne forces diners, per sobre del seu valor. El bonic és que va des de treballs manuals dels nanos fins a estades en hotels al·lucinants o 4 entrades per anar a veure els Giants, estar a les seves banquetes durant el partit i donar una volta pel camp en el carret elèctric durant el breaks.
La classe de la Lia van decorar una taula de surf, com a objecte d’exposició.
 Personalment el que més em va agradar era el que subhastaven els mestres. Ms. Rhodes, la professora de la Lia, subhastava un sopar amb ella a la pizzeria de Tiburon (a les 5 pm) i després anar al cine, per a un alume/a més dos amics/amigues que aquest triés. En van pagar 500$.
 La festa es va fer en dues grans carpes que van muntar per a la ocasió al Blaky’s Pastures, just al costat de casa, pel que hi vam anar caminant. El tema de la festa (cada any canvia) era el Rock’n'Roll, i s’hi podia anar disfressat de rockers, la majoria hi anava, tot i que no tothom (nosaltres tampoc).
En la primera de les carpes hi havia exposició de les coses i serveis que es subhastaven, i la primera part de la festa va consistir en això, tot amenitzat per un pianista a l’estil Elton John.
 Després vam passar a l’altre carpa om vam sopar i es van fer les “auctions” més grans i els “grants” per a l’escola. Va ser interessant de veure com els mateixos mestres també donaven per als “grants” (beques) de l’escola.

En acabat música amb una banda que va tocar molt i molt bé i la moguda va ser força descomunal. Al vídeo que us adjunto, a l’escenari davant dels músics, les noies que ballen són mares dels nanos de l’escola, qui volia pujar podia fer-ho previ fer una aportació a la fundació (business is business).

Quan faltava mitja horeta per a que acabés vam plegar veles doncs teníem la cangur amb els nanos a casa.

Avui he tingut un bon esglai.

A San Francisco, mentre feia un cafè a l’Starbucks, després de dinar, tot assegut en un tamboret, de cara al carrer davant la vidriera, tot fent scrolling al Twitter, de cop i volta tothom al voltant ha començat a cridar.
Quan he alçat la vista, davant meu, al carrer, de cara, tenia un home oriental, amb una camisa ampla dels Giants i una gorra a joc, amb una pistola a la mà tot forcejant amb algú que no he vist…

He vist ben bé la pistola, a no més de tres metres de mi, encarada…

Tothom cridava i saltaven a estirar-se a terra… jo estava com garratibat fins que he reaccionat als crits d’”Everybody down!”… m’he estirat a terra pero era prop de la vidriera… els empleats del local m’han cridat que m’arrossegués cap a ells, on hi havia una paret que cobria un troç des de terra fins a uns 50 cms.
Se m’ha fet llarg mentre m’arrossegava cap allà tot veient la pistola blandir d’un costat a l’altre… no he tornat a aixecar la vista fins ser a cobert. Només feien que passar-me pel cap la Marta i els nens.

Després tot ha sigut força ràpid, han aparegut policies de sota les pedres… de paisà que semblaven homeless però duien plaques penjant, amb trajo i pinganillo transparent a l’orella i finalment d’uniforme amb els seus cotxes.

Quan ja ens hem alçat he vist que l’home que havia tingut al davant amb la pistola, l’oriental amb la samareta dels Giants, ara li penjava una placa amb l’estrella de policia del coll. Era l’agent qua havia reuduït el sospitós, un home de color fort i gros com un Sant Pau i que ara el tenien assegut enmanillat a la borera.

Segons he sabut després, havia entrat al local de costat a robar… en sortir, sigui perquè els han avisat o perquè realment és ple de policies per tot arreu, ja s’ha trobat amb els agents de paisà que han lluitat amb ell fins a reduïr-lo.

M’ha costat una estona reprendre el to.

Una de les coses que va sorprendre a la Lia de la seva escola, i a nosaltres també, va ser el TV Show que fan cada dia. Es tracta d’unes notícies de coses que passen al centre. Quines activitats estan obertes l’hora del pati, els aniversaris etc…. L’organitzen un grup de nens triats per els mestres de l’escola i que cada trimestre canvia. Els nens s’encarreguen de tota la preparació, redacció de les notícies, presentació i enregistrament, sota la vigilància d’un mestre. Aquest nens signen un contracte intern a tres parts, ells els seus pares i la direcció de l’escola. Han de comprometre’s complir-lo i qualsevol falta els treu del projecte.
Cada matí quan tots els nens són a classe és posa en marxa la pantalla digital de totes les classes i hi projecten el TV Show del dia. En aquest moment és quan, seguint les instruccions dels presentadors, tots els alumnes es posen drets i diuen el Jurament al a Bandera dels Estats Units:

I pledge allegiance to the Flag
of the United States of America,
and to the Republic for which it stands:
one Nation under God, indivisible,
With Liberty and Justice for all.

Tot això, clar, amb la mà dreta al cor.

Un dels apartats d’aquest TV Show és el que els presentadors, en nom dels mestres, feliciten als alumnes que per qualsevol motiu es merèixen una felicitació especial.

Avui, just abans de portar en Pep a una de les dos festes d’aniverdari a les que l’han convidat aquest cap de setmana, al mirar la bústia hem tingut una sorpresa!!! Una carta de la profesora de la Lia avisant-la que el proper 4 de Maig sortirà al TV Show doncs a guanyat un Distintiu de l’Escola de Bel Aire (Badge)!

Així que la Lia haurà d’anar a primera hora del mati a l’estudi de l’escola on ho graven i saludar quan la felicitin.
I el més important és que, tot és degut a aprendre anglès en tan sols 4 mesos!!! La senyoreta li diu que llegeix, parla i escriu amb facilitat i que està orgullosa d’ella!

No cal dir que la Lia està encantada, i nosaltres més!

Moltes felicitats Lia!!!!